dimarts, 5 d’abril del 2011

Póker o "full" en blanc

Rasters 0 Poker Paradise 4

Res a dir, res a explicar.
Una mica.
Jugaven un equip que es diu Póker Paradise contra un que es diu Ràsters. Amb aquests noms a la taula l'arbitre va repartir les cartes...
A l'equip rasterià no li va entrar ni una trista figura, i tot i les ocasions no podia fer ni cara de farol. En canvi, a l'equip contrari li va entrar un xut pel pal de la vergonya del pobre porter.

A la represa, els contraris van demanar tres cartes, i rapidament van poder arroplegar un póker que deixava la partida sentenciada. Amb fortuna, com és el joc del póker.
Els jamaicans van voler fer joc nou, amb cinc cartes noves, però ni així, moltes oportunitats perdudes, però no va entrar ni una trista parella.

L'aposta de la mà va ser fluixa, per tant, esperem que no signifiqui gran cosa en el còmput final de la temporada.

Dites:

Si el Barça es beneficia del Villarato, per que no demanem un Novitato?
El nom de subrasters, ve de Rasters o de Subrasts?

1x1

  • Pep: Jardinet
  • Rutxi: Parella de 4
  • Daniel: Trio de cerveses
  • Lluís: Parella de Q
  • Pere: Parella de lesions
  • Albert: Perfect full
  • Xavier: Ni parella de pals
  • Carlos: Parella de J

dimarts, 29 de març del 2011

Ja era hora


RASTERS 2 WOLOF TEAM 1
(L'Albert tots dos)

Ja era hora de moltes coses.
Ja era hora que tornéssim a veure aquest humil rotatiu en funcionament després d'una època similar a la "Gran Depressió, (similar a aquella època lúgubre de Serra Ferrer, Rexach, Ràdomir...)
Ja era hora que es pogués celebrar un partit sense recòrrer a invitats especials coms els "also starring" de les pel.lícules.
I ja era hora que un partit que arribava igualat en el marcador en els darrers minuts es decantés favorablement al combinat jamaicà (l'expressió combinat jamaicà té sinònims: equip de jamaica i còctel de rom, pinya i angostura que es demana a les barres americanes)

Després de tantes i tantes derrotes i després de tants dies, va costar Déu i ajuda, entrar al partit. No s'encadenaven més de dos passades seguides, les posicions no quedaven clares i es vèia si es jugava un 3-3 o a l'1-x-2. Fins i tot amb el gol en contra i el mal joc, l'equip es crèia superior i capaç de remuntar el marcador a la represa.

I així fou.
Amb intensitat, més combinació (tampoc molta) i un pèl de sort, l'equip rasterià s'endugué els tres punts al sarró i ho va celebrar al bonic bar de les xinetes.

FRASES FETES

  • No hi ha partit que en Josep no faci un amic
  • Si el 31 és el vestidor, porta't el flotador
1x1

  1. Pep: Correcte
  2. Josep: Amb un peu a la Xina
  3. la samarreta que no volia l'Albert i quedarà a la bossa per els "also Starring"
  4. Daniel: De menys a més
  5. Lluís: Uixxx
  6. Pere: Es kàiser
  7. Albert: Es golejador
  8. En Victor resta lesionat
  9. Xavier: Palote ( ara fèia temps que no ho posava)
  10. L'Edu es va quedar amb la samarreta, oi?
  11. Carlos: Pulmó

dimarts, 25 de gener del 2011

33ª CURSA SANT ANTONI 2011 (23/01/11)


Abans de res, us anticipo que ha estat una matinal atlètica excel·lent perals interessos dels Rasterunners que hem participat. Tots hem fet MMP(millor marca personal), i això demostra el bon fer i la perseverància peraconseguir "títols". Dediquem-li crònica.
Fot una rasca de cal deu, son les 9 i quedem l'Edu, el Sam, la Laia i jo perescalfar motors o per posar-lis anticongelant. Deixem bosses a l'escola (calabrigar-se bé un cop acabada la cursa) i ja tots de curt anem cap al lloc onens pertoca. Aquest cop hi ha 3 calaixos, el sub38 on no hi ha massa gent,el sub40 i la resta.
Cadascú es posa on li toca, últims "Sort!", petó amb la Laia, i a esperarque donin la sortida. A partir d'ara ja parlo en primera persona pq no pucestar a 4 llocs diferents...
Nervis, com sempre, però avui especialment. Reconec q la passa de panxa del'última setmana m'ha tocat, però sé q més mental que físicament. Per tant,nervis, avui pot ser d'aquells dies que encercles amb boli al calendari dela cuina; hem entrenat dur i constant, no tant velocitat com fons, amb elquè la incògnita sempre hi és present per veure si les cames donaran o noper anar tant forts de ritme... la gasolina escasseja i va caríssimacompanys... PAM! Entre pensaments i petits estiraments espasmòtics més queno pas útils, han donat el tret de sortida i comencen els cops i lesestomacades clàssiques entre els capdavanters que es volen menjar al que elsprecedeix. Busco el meu lloc, observo als rivals, intento acoplar-me a algungrup susceptible d'anar a bon port. De moment vaig còmode, però sol. Trobo,ara sí, un grupet. Com és de costum, és el grupet de la primera dona, aveure qui serà... sí senyor, la Txell Calduch, envoltada de sequassos abanda i banda que quasi no la deixen respirar. No son pas companys seus, sonatletes que intenten seguir-la, tot i que aquest cop a mi no m'està costantseguir-la, raro-raro... Ummm, al km2 me n'adono que està xerrant i diu queels primers 5k se'ls pren amb calma. Ah! Alerta! com diria el Papitu...Ambcalma diu ella, però a 3:35, calma no és la primera paraula que em ve alcap. Bé, conscient que pot ser un naufragi en tota regla, decideixo provarsort i adelantar el nombrós grupet que m'ha ajudat a mastegar i engolirSepúlveda, i ara que em trobo sol altre cop haig de prendre una decisió...mentrestant, vaig enxampant-ne d'altres que han sortit amb un coet al cul iq aquí a la Gran Via ja no s'aguanten els pets... però compte, hidistingeixo un paio d'aquells que fan podis. Què hi fa aquí? Acompanya unamic seu, i sento que diuen que a baixar de 36:01... la meva MMP fins avui.Bé! Bingo! Només haig de despreocupar-me pels ritmes i seguir laminibarqueta de 3 remers que haviem format. Anem enxampant gent i vaig bé.Però encara falta el millor, Paral·lel. Mitificat per molts, avui decideixoprovar sort i tiro endavant deixant la parella. Casunseuna el vent encontra, quin mal moment he triat per liar-la. Em refugio a l'esquena d'undel Manresa; a tot això ens passa la Txell com si res... Paral·lel hapassat, Sepúlveda torna a trencar cames però em sento bé, ha arribat elmoment de decidir la marca, arribem al km7'5; és un moment únic, tenir lasensació de no haver cremat les naus fins aquí, de fet és la primera vegadaque em passa. Toca anar a sac a pels que em precedeixen com si fossinmini-objectius; aquí és on es decideix si baixo o no. Floridablanca (canPalou) sembla interminable, vaig sol però fort, i marco els 2 últims kms en6:40 per acabar sprintant en un temps que creia impossible fa escassament unany. 35:28.
L'Edu està fort, quasi doblant atura el crono en 38 llargs, ja és sub39, queaixò significa baixar bé de 40.
El Samu ha pulveritzat els seus temps, i s'ha plantat en 43 llargs, tbé estàmolt fi; Enric ara hauràs de preparar un bon Bombers...I la Laia perfecte, la preparació per Granollers va sorgint efecte; sempreben resguardada per en Vadó o jo mateix, i avui ha fet MMP tota soleta(Felicitats! :o).
En acabar hem vist a la Gis q entrava a meta ja en uns temps q aviatrecolliran premis per les vitrines del club, ja ho veureu! De moment prò,això serà un altre dia! Pep, Dani, se us ha trobat a faltar companys! Ensveiem en 10 dies!




Rutxi

dimecres, 24 de novembre del 2010

Una ronda més?


Dijous, 25 de Novembre de 2010

22:30h AmsterdamTv

Rasters Vs Heineken

Demà l’equip rasterià s’enfronta a Heineken, un vell conegut que de segur posarà les coses difícils, com sempre ho ha fet; Heineken es un equip que per guanyar-lo s’han de fer les coses ben fetes, ja que no perdonen.

Ara be, demà jugarà l’equip de gala, amb un Xavi que realitzarà de ben segur els seus primers pals de la temporada, un equip que trobarà a faltar al Kàiser de sa Palomera, però que tindrà de jugador estrella a l’Edu, que de ben segur es vol guanyar un Tossal tranquil·let.

divendres, 19 de novembre del 2010

Behobia-San Sebastián Rasterunner





Diumenge 14-11-2010. Caserio Eizaguirre. Irun .


8:15 AM. Sona el despertador, ha arribat el dia, toca preparar-se per LA CURSA. LA CURSA per que el clima fa que gairebé totes les edicions es puguin anomenar mítiques i fins i tot èpiques com la de l‘any passat, amb vents de més de 100Km/h, pedregada i pluja constant.

Ens prenem el nostre café,alguns esmorzen , visitem el Sr.Roca,ens vestim per l’ocasió, ens triquem 3 litros d’aquarius del Lidl (es caríssim no!!), ens fem una foto i s’ens fan les 9:30. Hora crítica ja que el Rutxi i l’Edu han de deixar la bossa al camió abans de les 10 . Cridem l’Alberto que ens durà a la sortida i anem de camí cap a la 2ª Behobia consecutiva. L’Alberto ens deixa aprop de la sortida i caminem cap al camió, com que arribem tard ens toca corre, no érem tan a prop com pensaven així que ja fem un parell de Km’s de més. Deixem la bossa ja passades les 10 i comença a ploure ( sinó plugues no sería la Behobia!!), ens encaputxem amb un poncho del Xino (1 euro cadascún no!!!) que ens deixa ven macos i esperem la sortida sota la cuberta de la Benzinera.

L’espera ( 1hora) no es fa llarga, ja que hi ha un ambientasso impressionant. Cap a les 10:40 el Rutxi i jo enfilem cap al nostre calaix, el Rutxi nerviós per pillar posició em fa sortir amb gent Sub 1:17. Tinc clar que passaré tota la cursa veient com m’avançen .

Tret de sortida, l’elit ja està corrent, avancem fins la sortida i tres minuts més tard sortim cagant llets. Tal i com passem l’estora vermella perdo el Rutxi de vista (Collons com hi va aquest paio!!!). Com que l’objectiu es baixar de 1h:30 començo a 4:15 sabent que a les pujades minoraré. Desprès dels primers tobogans i deixant enrere un paio que va vestit de Jesucrist (drap com a pantalons, corona d’espines, sense bambes i amb un ritme a prox dels 4:30) arriba en el Km5 i marco un 21:04, no està malament però potser un pel ràpid.
En els segons 5Km arriba la pujada de Gaintxurizketa, 80 metres en dos Km. La pujada es fa dura i la pluja fa que la suor t’entri als ulls provocant una picor bastant molesta. Enfilo la baixada cap als tobogans de Lezo on començo a notar la duresa de la prova. Passo el Km10 amb 43:42.
Comença l’infern, 2 Km de baixada que em fan venir flato, respiro profundament, baixo el ritme i aconsegueixo que pari però el cansament ja es nota molt, les bambes plenes d’aigua i la samarreta ben xopa pesen una tona. Del Km 12 al 15, que potser son els 3 Km més planers de tota la cursa es fan infernals, no s’acaben mai, la puja no para, el vent apreta, els corredors amb pitrall vermell et repassen i et preguntes .Que cony foto aquí? Passo el Km 15 amb 01:05:58.
Tram final. Desprès de menjar-te l’olla un mica arriba el mític Alto de Miracruz (Qui ho va parir, posar aquest port al Km16 “es de ser mala persona!!!” ). Em poso el grampons, agafo el piolet i cap amunt que hi falta gent, tinc que acostar-me al públic perquè ara si que ja em repassen de valent, no puc mantenir el ritme i m’enfonso una mica més. Un cop coronat, comença la baixada, un tram d’un Km on tot i que baixa fort ,no puc apretar i m’acaba passant la llebre de1h30, se’n va, 10, 20, 30, 40 metres, l’objectiu 1h30 s’escapa però de sobte. Què collons!!! Que l’any que ve queda molt lluny, miro voltes (168 bpm, la baixada a fet feina) ,com que se que fins a 185 puc tirar, apreto les dents i li foto canya ( que es fotin les cames!!). Passo la llebre de 1h30, queden 1,5Km a tope, (180bpm) no hi pensis, un cop a la recta de la platja començo a mirar on son les noies (sort en tenim d’elles), ja se que estan davant el kursal però el fet d’anar mirant a tothom em fa distreure i el metres passen mes ràpid, saludo les noies, veig l’arc d’arribada (no ho es, ja ho sé, però m’enganyo a mi mateix ”es de ser inútil” ) però quan hi arribo no ho es, queden 300 metres, apreto un mica més i passo la línea d’arribada amb un crono de 01:28:53 (185bpm) . Objectiu aconseguit!!! L'any vinent i tornem!!!
El Rutxi tot i tenir falto 01:17:30.
Samu 01:38:48
Enric 01:41:48
Gisela 01:47:36
Ens veiem al Tossal!!
Edu

dijous, 18 de novembre del 2010

Fortuna desigual

Rasters 2 –LKG 3

Daniel i Albert

El partit d’ahir es presumia més accessible del que va resultar a la fi. Els Rasters van encadenar la segona derrota consecutiva i a aquestes alçades de la temporada ja es comencen a notar les conseqüències d’una plantilla curta i encara no renovada del tot.

Fins a pocs minuts del començament del partit no es sabia si serien prous per jugar, fet que va provocar que en Pere jugués mig-lesionat, que en David substituís a en Pep sota els pals, que l’Ivan ocupés el lloc d’en Josep i que en Jordi s’apuntés a ultima hora (sense previ avís) per suplir les nombroses baixes rasterianes. Al final van tenir dos canvis i van poder fer un paper força digne, però no suficient.

Tot i que ambdós equips van fer joc bastant gris, l’esdeveniment del partit va estar marcat per la bona i mala fortuna de cadascun d’ells. Només començar el partit, una jugada fortuïta va representar el primer gol dels LKG. Una centrada a l’àrea sense aparent perill va ser desviada per en Pere per acabar entrant dins la porteria ajustada al pal. Els LKG es van tancar al darrera i van defensar amb ungles i dents la porteria, sortit amb contraatacs ràpids a la busca del segon gol. Els Rasters van tenir un parell d’ocasions clares per empatar però el porter LKGuero va estar molt encertat, fins que en Daniel va aconseguir batre’l després d’un bon control en rebre una sacada de banda al segon pal. L’empat va durar poc, i una falta a la frontal de l’àrea rasteriana va precedir el segon gol dels LKG. Un fort xut “a trencar” i molt centrat va passar per enmig dels defenses, es va estavellar al travesser, va rebotar l’esquena d’en David i va entrar dins la porteria.

A la represa, els LKG no varen canviar el guió i seguien defensant amb ordre i contundència al darrere. Els Rasters van començar a pressionar més a dalt i van recuperar un parell de pilotes que si en Víctor hagués estat més encertat de cara a porteria (va errar un xut sol davant del porter) aquesta pressió hauria fet els seus efectes. Com a conseqüència, els LKG van començar a jugar amb pilotes llargues, però sense acostar-se amb perill a la porteria contraria.

Mica en mica els Rasters anaven fent mèrits per aconseguir l’empat, però aquest no arribava. Una falta a la frontal de l’àrea LKGuera semblava que equilibraria la balança, però no. El xut de l’Albert va anar al pal, va rebotar als peus d’un dels defenses i va sortir desviada. En la següent jugada, una pilota llarga a l’espai i que en condicions normals en Pere hagués refusat sense problemes, davant la pressió del davanter dels LKG va provar de jugar-la, però el seu turmell malmès no va aguantar el xoc. El rival es va endur la pilota i en l’u contra u va afusellar al porter rasterià....Del possible 2 a 2 es va passar al 1 a 3.

Tot i això, els Rasters no van perdre l’esperança i van seguir posant setge a la porteria rival i una bona conducció de l’Albert va acabar amb un xut ben col·locat (marca de la casa) que va escurçar distàncies en el marcador. Quedaven tan sols quatre minuts per la fi del partit i els Rasters encara van disposar d’una ultima oportunitat per empatar en una jugada embolicada a l’àrea que el porter dels LKG va aturar sobre la mateixa línea de gol.

Com dicta el titular d’aquesta crònica, ahir la fortuna no es va aliar amb els jugadors rasterians, i pel que es va veure damunt del camp, potser l’empat hagués estat un resultat més just.

(Pere Puig, Kàiser de Sa Palomera i cronista suplent)

dimarts, 16 de novembre del 2010

Albertdependència

Rasters 0 Hellchieb 1

Es va jugar contra el darrer classificat i tot semblava, després de les ultimes actuacions rasterianes que podria ser fàcil. Però no.
La baixa, per qüestions artístiques de l'Albert, van provocar una absència massa gran al mig del camp, que Mulito no va poder omplir.

El gol en contra a la primera part va suposar un mur massa gran pels jamaicans que mai trobaven el seu lloc al camp. Un equip massa separat entre línees que els contaris trencaven amb pilotes llargues que obligaven a jugar en estàtic a un equip sense idees.

Tot i amb això, el resultat va ser injust per les ocasions malgastades al darrer tram del partit, un bon cop de cap del Pere i dos dobles penals que el Víctor no va saber convertir.

Declaracions

Victor: No en xutaré més penals,......aquesta temporada.

1x1
  • Pep: Incognit
  • Daniel: Fos
  • Lluís: Fidel
  • Pere: Lesionat
  • Victor: Desafortunat
  • Jordi: Voluntariós
  • Carlos: Cumplidor
  • Valentí: Reforç